Declaració de Prada

Crida a la mobilització per la llengua

En els darrers anys, diferents indicadors mostren que la situació de la llengua catalana és d’emergència lingüística. Actualment, amb només el 32 % de parlants habituals, l’ús social del català s’ha reduït a tots els territoris del domini lingüístic. Per superar la minorització de la llengua, a part de la tasca que han de fer les diferents administracions (locals, nacionals, estatals i europees), de la qual no es poden desentendre de cap manera, són fonamentals els comportaments quotidians de tothom -persones individuals i entitats o col·lectius- per tal d’evitar una societat fragmentada, segregada i amb desigualtat d’oportunitats.

Amb la ferma voluntat i compromís de voler incidir socialment i influir políticament, els sotasignats fem una crida a situar la llengua catalana al centre del debat polític i social de tots els territoris de parla catalana. És cabdal que les persones i entitats de Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, Catalunya del Nord, Andorra, la Franja de Ponent i l’Alguer s’impliquin de manera activa i conscient en la defensa i promoció de la llengua.

Instem i proposem a les entitats de la societat civil i a la ciutadania de tot l’àmbit lingüístic que actuïn de forma urgent en els àmbits següents :

1. Parlar en català amb tothom, oferir la llengua catalana com a punt de trobada i com a element clau per obrir fronteres, en el marc de la interrelació de valors i persones. El coneixement i ús del català és, i ha de ser encara més, eina de cohesió social i d’augment d’oportunitats per a tothom.
2. Consumir i gaudir de cultura i entreteniment en llengua catalana. Sigui en plataformes de continguts audiovisuals, llibres, espectacles en viu, etc.  Això reforçarà un mercat cultural en tot l’àmbit, impulsant circuits d’arts escèniques i visuals, música, literatura, audiovisuals i cultura popular i tradicional.
3. Conscienciar el conjunt de la societat que tots som referents lingüístics, i de la importància del nostre exemple individual i col·lectiu. Ciutadania i entitats socials han de ser agents actius en la creació i transmissió de consciència lingüística, i esdevenir referents per a tothom.
4. Reivindicar que les entitats de qualsevol tipus (socials, culturals, esportives, científiques, lúdiques, ONG, etc.) han d’estar compromeses amb la llengua i fer les seves activitats i comunicacions sempre en català.
5. Col·laborar amb entitats de defensa de la llengua a través de la participació activa i/o a través de la col·laboració econòmica. Ens cal organitzar la pressió ciutadana i vehicular-la cap on pot ser més eficaç.
6. Enfortir les xarxes veïnals que vertebren la vida quotidiana dels nostres pobles i ciutats perquè incorporin el català com a llengua de comunicació i cohesió en el seu dia a dia.
7. Exigir als representants dels estats espanyol, italià i francès la reciprocitat total dels mitjans de comunicació en català als territoris de parla catalana.
8. Exercir amb plenitud els nostres drets lingüístics en els àmbits de la sanitat, la justícia, les administracions públiques, el consum i el comerç de qualsevol tipus i els serveis d’atenció a les persones usuàries.
9. Afavorir que les entitats dels territoris de parla catalana comparteixin experiències professionals, lúdiques, activitats, etc. que permetin viure en català amb normalitat i reforcin la consciència d’unitat lingüística i el sentiment de pertinença a una cultura comuna de Salses a Guardamar i de Fraga a l’Alguer.

Els sotasignats apel·lem a la responsabilitat individual i col·lectiva de tota la ciutadania i del teixit associatiu per refermar el compromís amb la llengua, aturar el procés de desnaturalització cultural, i situar-ho tot al centre del debat polític i social de tots els territoris de parla catalana.

Andorra

• Juli Minoves Triquell. Ministre de Cultura, Turisme i Ensenyament Superior
• Susanna Vela Palomares. Ministra d’Educació i Cultura

Balears

• Fanny Tur Riera. Consellera de Cultura
• Esperança Camps Barber. Consellera de Transparència, Participació i Cultura
• Bàrbara Galmés Chicón. Consellera d’Educació i Cultura
• Damià Pons Pons. Conseller d’Educació i Cultura
• Gabriel Oliver Oliver (Biel Majoral). Consell Insular de Mallorca

Catalunya del nord

• François Calvet. Diputat a l’Assemblea Nacional Francesa i senador
• Joan Pau Alduy Triaire. Senador i batlle de Perpinyà
• Jaume Roure. President de la Regidoria de Cultura Catalana de Perpinyà

Catalunya del sud

• Lluís Puig Gordi. Conseller de Cultura
• Joan Manuel Tresserras Gaju. Conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació
• Àngels Ponsa Roca. Consellera de Cultura
• Laura Borràs Castanyer. Consellera de Cultura
• Ferran Mascarell Canalda. Conseller de Cultura
• Josep-Lluís Carod-Rovira. Vicepresident de la Generalitat de Catalunya
• Clara Ponsatí Obiols. Consellera d’Ensenyament
• Oriol Izquierdo Llopis. Director de la Institució de les Lletres Catalanes
• Pau Villòria i Sistach. Secretari General de Cultura

Franja d’Aragó

• Josep Antoni Chauvell Larrégola. President Comarcal de La Llitera
• Rosa M. Domènech Vidal. Vicepresidenta del Consell Comarcal i consellera de Cultura

L’Alguer

• Esteve Campus. President de la Consulta Cívica per les Polítiques Lingüístiques
• Carles Sechi Ibba. Síndic de l’Alguer

País Valencià

• Josep Lluís Albinyana i Olmos. President de la Generalitat Valenciana 
• Àgueda Micó Micó. Diputada i portaveu de Compromís al Congrés dels diputats espanyol
• Jordi Sebastià Talavera. Diputat al Parlament Europeu
• Rafael Climent Gonzàlez. Conseller d’Economia Sostenible
• Francesc Xavier Rius Torres. Responsable de l’Àrea de Cultura a la Diputació de València

Universitat Catalana d’Estiu, Prada de Conflent, 22 d’agost de 2024